PREMSA

CRÍTIQUES D’ARIADNA I BARBABLAVA – TEATRO REAL DE MADRID

Mundo Clásico (20.02.26) · Germán García Tomás

“En relació amb les estupendes aportacions de les cinc esposes, la soprano catalana María Miró exhibeix com a Mélisande pincellades de gran finesa i brillantor durant l’escena col.lectiva del segon acte.”

https://www.mundoclasico.com/articulo/45942/sumisas-de-hoy

Brioclásica (02.26) ·  Paloma Sanz

“el preciós timbre i poderós centre de Maria Miró”

https://brioclasica.es/critica/26196/

Codalario (13.02.26) · Raúl Chamorro

“destacar la bella i carnosa veu de la barcelonesa María Miró.”

https://www.codalario.com/ariadna-y-barbazul/criticas/critica-ariadna-y-barbazul-en-el-teatro-real-de-madrid_14583_5_48520_0_1_in.html

Connessi all’Opera (11.02.26) · Jorge Binaghi 

“Molt vàlida també la Mélisande de Maria Miró”

https://www.connessiallopera.it/recensioni/2026/madrid-teatro-real-ariane-et-barbe-bleue/

Seen and Heard International (18.02.26) · José M. Irurzun

“Les esposes de Barbablava van estar ben cobertes vocalment i es movien adequadament a l’escenari. Aude Extremo va ser una Sélysette remarcable, i María Miró com a Mélisande també va estar bé.”

https://seenandheard-international.com/2026/02/brilliant-conducting-by-pinchas-steinberg-in-a-paul-dukas-opera-at-teatro-real/

Première Loge (16.02.26) · Stéphane Lelièvre

“Entre les esposes de Barbablava, totes molt destacades vocalment, es distingueixen especialment Maria Miró (Mélisande) i Aude Extrémo (Sélysette)”

https://www.premiereloge-opera.com/article/compte-rendu/production/2026/02/16/ariane-barbe-bleue-madrid-critique-gianluca-buratto-paula-murrihy-aude-extremo-pinchas-steinberg-alex-olle/

Classique News (28.01.26) · Sabine Teulon-Lardic

“L’oient aprecia la soprano vehement de Maria Miró (Mélisande)”

https://www.classiquenews.com/critique-opera-madrid-teatro-real-le-26-janvier-2026-dukas-ariane-et-barbe-bleue-p-murrihy-s-tro-santafe-a-extremo-g-buratto-alex-olle-la-fura-dels-baus-pinchas-steinbe/

L’Ape Musicale (15.02.26) · Luigi Raso

“Molt ben surtit el quintet de les esposes de Barbablava, (…) es distingueixen per la perfecta integració a l’espectacle i la precisió musical Jaquelina Livieri, Ygraine, María Miró, Mélisande, i Renée Rapier, Bellangére.”

https://www.apemusicale.it/joomla/it/recensioni/87-opera/opera-2026/17168-madrid-ariane-et-barbe-bleue-11-02-2026

Pro Ópera (08.02.26) · Daniel Lara

“Molt efectives van ser també les interpretacions de les sopranos Jaquelina Livieri (Ygraine) i María Miro (Mélisande)”

https://proopera.org.mx/ariane-et-barbe-bleue-en-madrid/

Platea Magazine (01.02.26) · Enrique Bert

“molt eficients Jaquelina Livieri (Ygraine), María Miró (Melisande) i Renée Rapier (Bellangére).”

https://www.plateamagazine.com/criticas/19591-el-teatro-real-presenta-ariane-et-barbe-bleue-de-dukas-con-escena-de-alex-olle-y-con-pinchas-steinberg-a-la-batuta

CRÍTIQUES MICAELA A CARMEN DE BIZET- TEATRO MAESTRANZA SEVILLA

ABC (19.06.25)  ·  Carlos Tarín

“En canvi, ni aquesta micra podem demanar-li a la impressionant Micaela de Maria Miró; soprano lírica de timbre sedós, acariciador, càlid, extraordinàriament clar en la seva dicció i intencions, va signar un duo amb Don José excepcional, en el que també es va implicar Del Cerro, per culminar amb la seva única ària, ‘Je dis que rien ne m’épouvante», de melodisme intens, que va cantar de forma emocionant, plena de passió, sobretot quan en la seva part central afirma amb firmesa que no sentirà por davant de Carmen.»

ABC.ES_Crítica 19.06.25

Platea Magazine (19.06.25)  ·  Javier del Olivo

“La cantant que va arrencar més aplaudiments del públic, tant al final de la representació com en acabar la seva famosa ària ‘Je dis que rien ne m’épouvante’, desgranada d’una manera extraordinària, va ser la soprano Maria Miró com a Micaela. Aquest moment, amb l’ària del tenor, van ser els millors. En el cas de Miró també s’ha de destacar la seva ben timbrada veu i la seva potència, la major de tot l’elenc principal.”

PLATEA MAGAZINE_Crítica 19.06.25

Scherzo (24.06.25)  ·  Andrés Moreno Mengíbar

“María Miró va ser la Micaela dolça i innocent del llibret, amb una veu angelical, timbrada i un cant delicat.”

SCHERZO.ES_Crítica 24.06

LA REGENTA- TEATRO CAMPOAMOR OVIEDO

Opera Actual (11.04.25)  ·  Jonathan Mallada

«Ana Ozores va estar magistralment interpretada per María Miró, qui es va mostrar molt segura en lo vocal, lluïnt uns aguts afilats i un timbre esmaltat replet de matisos expressius.»

Opera World (11.04.25)  ·  Pablo Álvarez Siana

“La soprano María Miró va encarnar a aquesta regenta plena, empoderada en una evolució del seu personatge al llarg de la funció: puritana amb les beates, afligida en la processó, continguda amb El Magistral, apassionada amb Mesía i fins i tot consumida pel remordiment (i l’enclaustrament), amb aquesta frase tan concloent i afligida de «Estoy tan sola, tan yerta». De cant sempre cuidat, íntim i potent, timbre bellíssim i uniforme color vocal, sense fissures en les no moltes coloratures que MM (com anomena Amelia Valcárcel a la compositora) escriu per la protagonista, sobretot a l’últim acte d’aquesta la seva tercera òpera.”

Scherzo (12.04.25)  ·  Miriam Perandones

“Entre el repartiment destacà la soprano María Miró en el paper de la Regenta, amb una veu potent, un timbre bell i uniforme en les melodies majoritàriament en recitatiu expressiu de la partitura i una interpretació actoral de gran volada.»

La Nueva España (12.04.25)  ·  Ramón Sobrino

“La soprano Maria Miró, omnipresent en escena, ha estat magnífica com a cantant i actriu en l’exigent paper de la Regenta.”

Platea Magazine (14.04.25)  ·  Enrique Bert

“María Miró va tornar a quadrar una regenta d’una peça, potser més submissa que rebèl –admitint que una novela d’aquestes dimensions, indefectiblement, ha de deixar-se pèls en la gatera en qualsevol adaptació, del tipus que sigui- ensenyant una veu notable i una credibilitat dramàtica absoluta.»