OPERA ACTUAL (27.05 24)  ·  César Rus

«Dels personatges femenins, s’ha d’assenyalar la dificultat del rol de Cruz que combina un desgarrador dramatisme, amb passatges de notable lirisme, i Maria Miró va ser la seva intèrpret ideal. Magnífica també Carmen Artaza com Tránsito…»

OPERA WORLD (29.05.24)  ·  Pedro Valbuena

«Cruz, la dona d’Emilio atrapada a l’Espanya de la postguerra, és una presència inquietant molt ben encarnada per Maria Miró que va cantar amb seguretat i va mostrar l’hieratisme propi de les persones que pateixen sobremanera.»

SCHERZO (24.05.24)  ·  Justo Romero

«La mezzo Carmen Artaza (Tránsito, la seva companya mexicana) i la soprano Maria Miró (l’esposa que es queda a Espanya, amb els fills i la tenebrositat de la postguerra; de negre rigurós, com a Bernarda Alba) van ser també pilars del repartiment vocal, en el que brillaren no menys el baríton Toni Marsol (Alfredo) i el tenor Pablo García López»

VALENCIA NEWS (28.05.24)  ·  Francisco Bueno Camejo

«La dimensió galènica de la soprano barcelonesa Maria Miró va obrar al seu favor, ja que va saber explotar amb histrionisme els tortuosos afloraments del subconscient. Es tracta d’una  excelsa cantant, amb veu carnosa, ideal pel paper que va interpretar.

FORUM OPERA (29.05.24)  ·  Yannick Boussaert

«María Miró assumeix de nou (com al 2021) el paper de la seva esposa Cruz, a qui dóna accents maternals, inclús en les escenes de discusió. Una vegada més, és amb el seu fill Pedro on demostra ser la més conmovedora.»