ABC (19.06.25) · Carlos Tarín
“En canvi, ni aquesta micra podem demanar-li a la impressionant Micaela de Maria Miró; soprano lírica de timbre sedós, acariciador, càlid, extraordinàriament clar en la seva dicció i intencions, va signar un duo amb Don José excepcional, en el que també es va implicar Del Cerro, per culminar amb la seva única ària, ‘Je dis que rien ne m’épouvante», de melodisme intens, que va cantar de forma emocionant, plena de passió, sobretot quan en la seva part central afirma amb firmesa que no sentirà por davant de Carmen.»
Platea Magazine (19.06.25) · Javier del Olivo
“La cantant que va arrencar més aplaudiments del públic, tant al final de la representació com en acabar la seva famosa ària ‘Je dis que rien ne m’épouvante’, desgranada d’una manera extraordinària, va ser la soprano Maria Miró com a Micaela. Aquest moment, amb l’ària del tenor, van ser els millors. En el cas de Miró també s’ha de destacar la seva ben timbrada veu i la seva potència, la major de tot l’elenc principal.”
PLATEA MAGAZINE_Crítica 19.06.25
Scherzo (24.06.25) · Andrés Moreno Mengíbar
“María Miró va ser la Micaela dolça i innocent del llibret, amb una veu angelical, timbrada i un cant delicat.”
