Opera Actual (11.04.25) · Jonathan Mallada
«Ana Ozores va estar magistralment interpretada per María Miró, qui es va mostrar molt segura en lo vocal, lluïnt uns aguts afilats i un timbre esmaltat replet de matisos expressius.»
Opera World (11.04.25) · Pablo Álvarez Siana
“La soprano María Miró va encarnar a aquesta regenta plena, empoderada en una evolució del seu personatge al llarg de la funció: puritana amb les beates, afligida en la processó, continguda amb El Magistral, apassionada amb Mesía i fins i tot consumida pel remordiment (i l’enclaustrament), amb aquesta frase tan concloent i afligida de «Estoy tan sola, tan yerta». De cant sempre cuidat, íntim i potent, timbre bellíssim i uniforme color vocal, sense fissures en les no moltes coloratures que MM (com anomena Amelia Valcárcel a la compositora) escriu per la protagonista, sobretot a l’últim acte d’aquesta la seva tercera òpera.”
Scherzo (12.04.25) · Miriam Perandones
“Entre el repartiment destacà la soprano María Miró en el paper de la Regenta, amb una veu potent, un timbre bell i uniforme en les melodies majoritàriament en recitatiu expressiu de la partitura i una interpretació actoral de gran volada.»
La Nueva España (12.04.25) · Ramón Sobrino
“La soprano Maria Miró, omnipresent en escena, ha estat magnífica com a cantant i actriu en l’exigent paper de la Regenta.”
Platea Magazine (14.04.25) · Enrique Bert
“María Miró va tornar a quadrar una regenta d’una peça, potser més submissa que rebèl –admitint que una novela d’aquestes dimensions, indefectiblement, ha de deixar-se pèls en la gatera en qualsevol adaptació, del tipus que sigui- ensenyant una veu notable i una credibilitat dramàtica absoluta.»
